DRET A VOTAR
 |
|
|
Les revolucions econòmiques i polítiques del segle XIX van tenir
conseqüencies importants per al paper de la dona dins de la nova societar. La
revolució industrial va apartar a les dones casades del món laboral i van fer
de la llar el seuo lloc propi i exclusiu. La dona va patir la discriminació de
no ser-li reconeguts els seuos drets polítics i jirídics. La dona vivia, per
tant, en una subordinació legal respecte del marit i no tenia cap dret. Una de
les conseqüencies de la Revolució Industrial serà el treball de les dones i
dels xiquets en condicions pèssimes que afectaran molt a la seua qualitat de
vida. A més a més, les seues condicions socials estaran molt allunyades de les
dels homes. Sorgiran moviments socials que comenÇaran a reclamar canvis en
aquestes condicions i a exigir un de les dret fonamentals dels ciutadans als
països democràtics: el dret a vot Després de la celebració de la cimera de
Copenhaguen, s´hi van organitzar mítings en què les dones van a reclamar: el
dret de votar o tambè anomanado SUFRAGI, el dret d´ocupar càrrecs públics, de
treballar i la no discriminació laboral. Un altre objectiu important era la
igualtat en l´educació, perquè veien que només així la dona aconseguiria ser
independent tant intel.lectualment com polític.
 |
| Desfilada sufragista a Nova York |
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I ELS MITJANS DE TRANSPORT
La revolució Industrial es desenvolupe en tots els àmbits però
especialmente va ser important el dels mitjans de transport. Calia crear i millorar la xarxa de
carreteres, incrementar la navegació fluvial, construir canals i aplicar la
màquina de vapor en el transport fluvial,
marítim i terrestre, per crear les condicions adequades que permetessin una
fàcil circulació dels productes agrícoles i industrials. S´aconseguirà reduir
el temps a l´hora de viatjar, la qual cosa també será aprofitar no solament per
les mercaderies sinó també per les persones desitjoses de descubrir nous
territoris.
En el llibre La volta al món en 80 diez, Phileas Fogg i el seuo empleat Passepartout fan un intent de circumval.lar el món per una aposta de 20.000 lliures amb els seus amics del Reform Club londinenc.
 |
| Mapa del viatge. Els límits geogràfics dels països són de l'època. Blau: Vaixell de vapor Negre: Ferrocarril Groc: Altres Mitjans |
El llibre tindrà tant èxit que una periodista anomenada Nellie Bly recrearà el viatge de Verne fent-ho de 40100 quilòmetres en setanta-dos dies, sis hores, onze minuts i catorze segons després de la seva sortida
 |
Va ser també la
primera dona a fer la volta sense la companyia d'un home, i va esdevenir un
model per a les dones de tot el món.
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I ELS XIQUETS
"Jo tenia set anys quan vaig començar
a treballar en la manufactura de Bradley; la feina consistia a filar la llana.
Les hores de feina eren de les 5 del matí a les 8 de la tarda , amb un interval
de trenta minuts de pausa al migdia. Havien de menjar com podiem, drets o de
qualsevol manera (...). En aquella fàbrica hi havia prop de cinquanta nens, més
o menys de la meva edat; sempre hi havia una mitja dotzena que estaven malats,
a causa del treball excessiu (...). Els nens estaven retinguts a cops de corretges
de cuir. Aquesta era la principal ocupació del contramestre. En aquella època
tenia, també treballant com jo, un germà i una germana. Sovint estaven malats;
el meu germà va morí fa tres anys. Tenia llavors setze anys i vuit mesos".
Extret d’una enquesta oficial de la Gran
Bretanya, 1834
Els
nens i les nenes feien llargues fornades laborals de catorze hores, que a
vegades eren de setze, i rebien un salari més baix que el dels adults.
L’assistència a l’escola era poc freqüent: els infants només hi anaven durant
dos o tres anys, el temps just per aprendre a llegir i escriure de forma
rudimentària i per adquirir uns coneixement mínims i molt deficients.
A més a més, el treball dels nens
era un costum comú entre les famílies camperoles i artesanes. En les primeres
dècades de la revolució industrial, una gran quantitat de nens i nenes van
treballar a les fàbriques i en les mines de carbó.
Molts dels nens que van viure
durant aquest període treballaven a l'aire lliure. Alguns treballaven com a
escombrariaires, uns altres eren venedors ambulants i alguns treballaven en el
camp.
Molts nens treballaven llargues i
esgotadores hores en fàbriques. Les condicions no eren segures. Hi havia poc o
gens de temps per a l'exercici, jugar o prendre aire. Els obligaven a treballar
fins i tot els diumenges.
En les residències començaven a
treballar com esteranyinador des de molt primerenca edat i, encara que està
pràctica es va prohibir en 1832 a Gran Bretanya, es va seguir practicant durant
molt temps. Els nens sofrien corts i moradures, però el pitjor de tot era que
inhalaven sutge i altres materials que no eren bons per als seus pulmons.
 |
| El naixement del món industrial |
EL
MODERNISME
 |
| Casa de les bruixes, Alacant |
 |
| Casa d´escaló, Alcoi |
El
modernisme no va ser privatiu de l’habitatge burgès, sinó que atés el seu
valor, es va manifestar també en els dissenys de portades de comerços, en nombroses façanes de fàbriques i fins i tot en alguns dels panteons dels cementeris
municipals.
D’altra
banda, va tenir gran repercussió en les arts gràfiques: dissenys de llibrets de
paper de fumar, capçaleres de diaris, anuncis publicitaris, cartells,
catàlegs…
 |
| Publicitat, segle XIX |
LES
CONDICIONS DE VIDA I DE TREBALL DELS OBRERS
 |
| Barri obrer |
Amb
la Revolució Industrial va néixer una nova classe social: els obres i les
obreres de fàbrica o proletariat industrial. Les seves condicions de vida i de
treball eren molt dures:
-
Els habitatges obrers eren de dimensions molt reduïdes. Generalment, tenien una
o dues habitacions destinades a fins múltiples.
-
A més, era pràctica habitual que l' habitatge fos compartit per més d' una
família. Les cases eren fredes, fosques, humides i estaven mal ventilades.
-
Els carrers dels barris obrers eren tan insalubres com les cases, ja que no
disposaven de clavegueram, no estaven asfaltats i les deixalles s'hi
acumulaven.
-
Durant la Revolució Industrial, la jornada laboral mitjana era d' entre 12 i 14
hores al dia, tot i que de vegades podien arribar a 16 hores. Es treballaven
els set dies de la setmana i sense vacances. El treball infantil provocava un
grau molt elevat d' analfabetisme entre el proletariat, per tant, tenia moltes
dificultats per millorar la seva situació social.
-
Els obrers que estaven malalts o que patien alguna lesió física no podien
treballar i per tant no cobraven. L' esperança de vida era molt Baixa.
 |
Habitatge obrerPer què és important l´ús del valencià a l´escola?
La llengua és el vehicle de
transmissió de la cultura i la història d’un poble, però també és un signe
evident de la seua identitat nacional i diferenciador respecte a altres regions
o àrees geogràfiques veïnes. L’educació juga un paper fonamental com agent
essencial de socialització, com és també la família i actualment els mitjans de
comunicació.
|
D’altra banda, l’educació desenvolupa un paper
determinant com a eina en la formació i en el procés d’aculturació de la
població. I és, en aquest punt, on l’escola té una gran influència per enriquir
la llengua dels que ja parlant el valencià, com s’ha d’ensenyar a aquells que
no la parlen, als nouvinguts, ja siguen persones que han nascut i viuen a la
Comunitat Valenciana en àrees on no es
parla valencià, com gent estrangera,
procedent d’altres comunitats autònomes o països.
Com
a conclusió i per a dir en poques paraules, ensenyar qualsevol assignatura en
valencià al col·legi, és contribuir no únicament a la transmissió de continguts
de l’especialitat, ja siga de matemàtiques, ciències,… sinó també fer de la
llengua un signe normalitzador, igualitari i també integrador.
Exemple de l´´us del valencià en una unitat didàctica no lingüística
Exemple de l´´us del valencià en una unitat didàctica no lingüística
Campanya
publicitària
Justificació
per a l'esdeveniment de Facebook i xarxes socials
L'objectiu
és donar a conéixer la importància de coneixement i l'ús del valencià atraves
de la gastronomia, l'entreteniment i la cultura en un ambient lúdic per a
aquells alumnes de nova incorporació, la llengua materna dels quals és diferent
del valencià"
Tallers gastronòmics per a principiants
I venda de productes tipics del a terra.
Fer una
demostració del plat estrela de la gastronomia valenciana: l'arròs i donar a
conéixer els diferents productes amb què podem acompanyar-los
Reconeguts
cuiners valencians ens faran 4 tipus d'arrossos típics de la regió perquè
coneguem un poc més de la gastronomia i de la llengua. Ens aniran explicant amb
un vocabulari senzill com podem fer estes receptes. Així al mateix temps que
aprenem vocabulari, podem disfrutar de l'autentique sabor valencià. Al finalitzar
el taller i, en funció del numere
d'assistents, es podrà degustar alguns dels plats i podrem conversar i
preguntar els nostres dubtes als cuiners.
Prop del
taller de cuina, es posaran una sèrie de llocs, paraetas, on poder provar i
comprar alguns dels productes típics de la regió, així com productes artesans
fets a les mans
EL proletariat
Al contrari
que en la resta d’ Europa, el proletariat era escàs en el conjunt d’Espanya i
es concentrava a les grans ciutats de les zones més industrialitzades del país
(Catalunya, País Basc, Astúries, Madrid). La industrialització va generar
l’aparició d’un nombrós proletariat a les ciutats a causa de les onades
d’emigrants que hi arribaven procedents del medi rural. Les condicions de vida
que tenien eren precàries perquè vivien en barris que no tenien
infraestructures, però també ho eren les condicions en les quals treballaven.
Això va facilitar, de forma progressiva i al llarg de tot el segle, la seva
presa de consciència i la seva organització.
El partit
socialista ( PSOE) va a ser el primer partit obrer fundat a Espanya a la fi del
segle XIX per Pablo Iglesias.
 |
| Casa Labra, Madrid |
 |
| Pablo Iglesias |
Els
llauradors constituïan la part
majoritària de la població espanyola del segle XIX i les seves condicions de
vida van ser força precàries. A molts llocs no tenien terres o aquestes eren
insuficients per a mantenir una família, fet que va comportar l’aparició una
gran massa de jornalers, un autèntic proletariat rural que treballava per uns
salaris molt baixos La prosperitat agrícola del segle XIX i els canvis en les
formes de propietat de la terra (desamortitzacions i lleis desvinculatòries) van
fer perdre terreny social a l’aristocràcia en favor de la burgesia comercial i
també, en alguns casos,va passar a ser propietària de la terra que tenia en
arrendament. Tanmateix, com a conseqüència d’aquest procés també es va reforçar
la massa de jornalers en el camp.
L’ EMANCIPACIÓ DE LES DONES
La irrupció de la bicicleta va
suposar una fita en l'emancipació de les dones, ja que disposar de tal
mobilitat sense haver de recórrer a permisos ni procediment per a disposar de
carro i xofer, els donava una independència sense precedents. I elles no van
dubtar ni un segon a aprofitar tal oportunitat. Màximament, quan dita
mobilitat, venia acompanyada de robes més còmodes i allunyades de les cotilles.
Per descomptat, la societat no veuria
amb bons ulls, més aviat tot el contrari, que les dones poguessin GAUDIR
d'alguna llibertat, per mínima que fora.
Tant és així, que els metges de
l'època, emparats i legitimats pel sistema tradicional masclista, van arribar a
inventar-se una malaltia "estètica" que van anomenar "la cara de
bicicleta", una deformitat facial que, casualment, només afectava les
dones ciclistes.
 | ||
|
Les dones de classe alta van anar
atrevint-se a muntar en aquest nou invent, que posava al seu abast la
possibilitat de desplaçar-se amb llibertat i rapidesa en un món que les
condemnava a viure en l'habitatge familiar. Aquestes pioneres
atreien totes les mirades, la qual cosa ja de per si mateix era dolent. Els
manuals de comportament de l'època deixaven molt clar que l'últim que havia de
fer una dama al carrer era cridar l'atenció dels vianants. Caminar de pressa
era un signe de mala educació, el mateix que parlar alt o moure els braços
lluny del cos.
Causes i Conseqüències de la Revolució Industrial
Des del segle XVIII les epidèmies de pesta van ser desapareixent i
el desenvolupament de l'agricultura va permetre el creixement de la producció
d'aliments i es va produir llavors un descens de la mortalitat catastròfica
(gana, guerres, epidèmies) per això es va produir un augment de la població a
Europa
- La mortalitat europea,
igual que la mortalitat infantil, es van reduir.
- La natalitat va ser disminuint lentament, encara que es va
mantenir alta, com a conseqüència el creixement vegetatiu va augmentar bastant.
- L'augment de la població va ser major a les ciutats. També es
van produir migracions, especialment cap a Amèrica.
- Millores en l'agricultura: Van continuar existint els recintes
(concentració de les terres en grans propietats) amb el suport dels governs,
que van permetre l´introducció de millores tècniques, a més, algunes zones
s'especialitzen en els cultius més rendibles.
- Els beneficis obtinguts pels terratinents van ser invertits en
l'agricultura, el comerç i les noves indústries.
- Les necessitats de metalls per als instruments agrícoles i la
demanda de maquinària, van provocar el desenvolupament de la indústria
metal·lúrgica i siderúrgica.
Es va incrementar un alt grau de rendiment del treball i es va
reduir el cost de producció, la qual cosa reporta un enorme creixement de les
riqueses de les nacions industrialitzades.
- Es van acumular grans capitals que van donar desenvolupament a
companyies i societats anònimes.
- Es van dissenyar, van desenvolupar i van perfeccionar les vies
de comunicació i els mitjans de transport, fent possible l'intercanvi entre les
nacions.
- L'artesania i la manufactura no van poder competir amb la gran
fàbrica capitalista i van ser desapareixent gradualment.
- La manera de producció capitalista que es va formar en el sí del
feudal, havia vençut ara totes les formes d'economia *precapitalista,
condemnant-les a la ruïna i l'enfonsament irremissible.
- Va culminar el procés de desaparició del camperol Inglés.
- La agudització dels problemes obrers i l'organització dels
treballadors en gremis, sindicats, etc.
- La conseqüència principal de la revolució industrial va ser
l'aparició de les dues classes de la societat capitalista: La burgesia
industrial i el proletariat fabril, és a dir, els 2 grans grups socials:
capitalista i obrer.
- L'aparició de doctrines que al·leguen donar solucions als problemes
socials: socialisme, socialisme utòpic, i la social-democràcia, etc.
- L'estat no intervé directament com a patró en les activitats
econòmiques, sinó que afavoreix la industrialització i regula la legislació
social a favor dels treballadors.
- La indústria va ocupar una situació predominant.
- La indústria va ocupar una situació predominant.
- La població es va concentrar a les ciutats amb activitat
industrial.
- La producció en sèrie va abaratir molts articles. I així van
millorar les condicions de vida.
- El treball domèstic es va fer més curt, al *incompararse milers
de dones al treball industrial. I els costums de la família van canviar a
mesura que les dones van començar a treballar fora de la llar.
L´avaluació a través de les rùbriques.
 |
| Rùbrica d´actitud i treball |
 |
| Rùbrica tasca final |
No hay comentarios:
Publicar un comentario